dissabte, 7 de maig de 2011

PRESENTACIÓ APR A LA POMPEU FABRA

EL PROPER DIJOUS 19 DE MAIG!


L'ASSOCIACIÓ PEL PLANTEJAMENT REPUBLICÀ ES PRESENTA A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (CAMPUS CIUTADELLA)


ESTEU TOTS CONVIDATS!!!






diumenge, 1 de maig de 2011

Sense paraules


La buena nueva

Miguel (Unax Ugalde) es un joven sacerdote que es nombrado párroco de un pueblo socialista coincidiendo con la sublevación de 1936. En su lucha por defender a los represaliados, el protagonista se enfrentará a la jerarquía eclesiástica y militar, poniendo en juego su propia vida. A lo largo de tres años de Guerra Civil, Miguel siente que el propio clero se aleja del Evangelio al amparar la represión de los sublevados contra la población civil. Encuentra refugio en su amistad con Margari, la maestra del pueblo, cuyo marido ha sido asesinado al inicio de la contienda. La relación con ella será el contrapunto al desencanto del joven párroco y su único apoyo en un camino que deberá recorrer solo.
 

dilluns, 18 d’abril de 2011

¿Democracia?

Estas últimas semanas, de una manera especial, ETA y lo que algunos llaman su entorno son protagonistas en los medios de comunicación un dia si y otro también. La clave de la "pacificación" de ETA, parecía poder estar en SORTU y en las manifestaciones que hiciera ésta del rechazo a la violencia de la banda terrorista. Parece ser que tras un tiempo de estudio, los magistrados del Tribunal Supremo concluyen que hay indicios de que la organización política tiene vínculos suficientemente fuertes con el terrorismo de ETA cómo para no ser seguro permitir que SORTU participe en las elecciones municipales. Por otra parte, parece ser que los estatutos de SORTU son jurídicamente correctos.

He de decir que tengo multitud de dudas, incluso sospechas, sobre si la decisión del Tribunal Supremo español es una decisión tomada bajo parámetros puramente jurídicos o si esta motivada en gran parte por influencias políticas. Pero el tema va más allá, en el caso que la vinculación entre SORTU y ETA sea tan clara como refleja el fallo del Tribunal Supremo (que hay que recordar que no ha sido una decisión unánime de todos los magistrados), aún así, cómo puede ser que se ilegalicen partidos o no se les permita participar en el juego democrático por no condenar el terrorismo de ETA, y en cambio otros partidos, originados en el seno de un regimen dictatorial y asesino cómo fue el franquista, no sufren la menor traba para desarrollar su actividad política.

La reacción más común que se encuentra entre la población española ante un comentario de este tipo sería algo así como que en la Guerra Civil forma parte del pasado y que ganamos removiendo eso. Para empezar, nuestro pasado más reciente (último siglo) sirve para explicar en gran medida la situación actual en la que se encuentra España, para provar esto recomiendo consultar la extensa obra del profesor, politólogo y economista, Vicenç Navarro. Por otra parte, la única causa por la cual la democracia española es nido de una gran cantidad de residuos franquistas es por la transición española, que no fue precisamente idílica, con leyes como la Ley de Amnistia de 1977, que anula todas las responsabilidades jurídicas de los delitos acometidos antes de 1977, con lo que todos los delitos cometidos por los franquistas quedan anulados. Hay que recordar que el Comité de los Derechos Humanos de las Naciones Unidas, desde 2008, recuerda al estado español que dicha ley es contraria al principio recogido en la Carta de los Derechos Humanos por el cual los delitos contra la Humanidad, cómo fueron los cometidos por el régimen fascista de Franco, son imprescriptibles, por lo tanto dichos delitos y sus ejecutores deberían ser juzgados ante los tribunales.

dimecres, 13 d’abril de 2011

80è aniversari de la proclamació de la República

El 14 d'abril de 2011 tornem al 1931.

Els integrants de l'APR conjuntament amb l'AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) homenatgem la proclamació de la República fent volar la bandera tricolor al pati de Jaume I del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Per un dia som més republicans que mai tot dient Visca la República!

Des d'aquí us animem a tots i a totes que feu el mateix des de casa vostra!

Salut i República!


Proclamació de la III República 2011 - UPF


dijous, 7 d’abril de 2011

Sense paraules

-- Creen que ando perdido, sólo porque camino en otra dirección --

dimarts, 8 de març de 2011

Sense paraules

                                       -- No toquéis el caos ... no vayamos a desestabilizarlo --

dissabte, 26 de febrer de 2011

dijous, 24 de febrer de 2011

L'ACTE DEL DIA

 

‘Les torres de l’honor’, de Gabriel Cardona, a la UB

Gabriel Cardona

El llibre, que es presenta el 24 de febrer, és la seva obra pòstuma
El Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Internacionals (CEHI) han organitzat un acte de presentació de Les torres de l’honor.
Gabriel Cardona, historiador, professor universitari, escriptor i militar membre de la clandestina Unió Militar Democràtica (UMD) explica com va viure des de les casernes militars el cop d'Estat del 23F de 1981.

Quan?

Dijous, 24 de febrer, a les 12.30 h

On?

Aula Gran de la Facultat de Geografia i Història
Universitat de Barcelona
Montalegre, 6
Barcelona

diumenge, 13 de febrer de 2011

dimarts, 8 de febrer de 2011

¿APRENDEREMOS?

 por Sixto Cámara

Una breve reflexión. ¿Qué le pasa a Catalunya?¿Qué le pasa a España?¿Qué le pasa a Europa?¿Qué nos pasa?, de verdad.

En Catalunya, una coalición de gobierno de izquierdas, haciéndolo mal (cómo dicen muchos) y con la mayor crisis económica y financiera de la historia, cumple la gran mayoría de su programa político. Y en las elecciones arrasa la derecha liberal (CiU), que promueve los valores y, el sistema político y financiero, que nos ha llevado a esta crisis.

España. Nos recortan derechos, a la velocidad que algunos empresarios (especialmente del ámbito financiero) se llenan los bolsillos. Y Zapatero lo hace mal, pero, lo triste es que un político no lo puede hacer mucho mejor. Ataquemos a los mercados… ¿qué son?, “Cuatro” que se están forrando a raíz del capitalismo más extremo.

Subestimamos el poder de la gente, y no deberíamos. El pueblo de Egipto, ojala lo consiga, está demostrando lo que es el poder de la gente.
Para finalizar, solo expresar mi perplejidad ante la inactividad de Europa y del mundo, ante lo que sucede en Egipto. Parece ser que la Democracia, la Libertad y la Justicia pasan a un segundo plano cuando el que manda, no es otro que Don Dinero.

dissabte, 29 de gener de 2011

Vivint el nostre passat. La Tercera República

 per Magenta

Fins a quin punt el passat és veritablement el que ja ha passat? És així com comencem, si és que comencem o simplement vivim o sobrevivim els dies del passat.
A primera vista, costa d’entendre el que acabo de dir, però per mi té molt de sentit i ara us ho explicaré.

Així doncs, torno a començar, remarcant la mania que tenim les persones envers el passat, i el que ens costa deixar-lo enrere. Per exemple, durant el transcurs de la vida d’algun o alguna sempre hi ha moments que aquest o aquesta no volen recordar: mals moments, moments angoixants. Doncs en el transcurs de la història passa el mateix. En aquest país s’han oblidat els records dolents: mals moments, moments angoixants. I tot plegat passa perquè tenim l’altra mania de voler viure en el present. I jo crec que ens equivoquem perquè el nostre present serà el nostre passat i, per tant, el present és el passat.

I d’aquesta manera, vaig concloent, ràpidament perquè això ja ha passat i ja no és present. Perquè el present acaba sent el temps que va més ràpid i només per aquest motiu és determinant. Aquest present que ja ha passat és un dels aspectes que hem de tenir en compte per dur a terme aquesta aventura. Sense oblidar el passat, perquè al cap i a la fi, algun dia va ser present. I així i només així comencem, o simplement vivim o sobrevivim els dies del passat, perquè el present del passat encara perdura al present d’avui.

Per tant, feu un cop d’ull a l’actualitat política i als articles d’opinió d’aquest blog. Aquests eren/són/seran el passat, present i futur però sempre el passat.

La Tercera República ja ha començat!



dijous, 13 de gener de 2011

El principi d'una aventura

El passat 14 d'Abril es va complir el 79è aniversari de la Segona República espanyola. El naixement, el 1931, d'una nova etapa i oportunitat pels espanyols, que tenia com a objectiu la millora del país a través d'una sèrie de valors com eren la democràcia, la llibertat, la justícia, l'educació... Uns principis que, avui en dia, es troben a faltar a la nostra societat.

Els republicans es trobaren amb greus problemes econòmics heretats pels seus predecessors de govern. A més, havien de controlar un, cada vegada més agressiu, anticlericalisme popular i, per últim, havien de donar solució al problema català amb Francesc Macià al capdavant. I és que aquesta realitat de caràcter reformista va sorprendre la població i va donar una visió optimista del moment.

Tot i aquests problemes, el republicanisme va iniciar el seu govern desenvolupant una nova constitució. Amb aquest nou text, es produïa un dels canvis més radicals de la nostra història i arriba l'esperat sufragi universal i, amb ell, el progrés del paper de la dona a la societat.

Tots aquests valors i reformes, no es poden resumir en tan poques línies. Per això, el 15 d'Octubre de 2010, neix Associació pel Plantejament Republicà (APR) amb l'objectiu de divulgar els principals símbols d'aquella fascinant època on es perseguia ser un millor país, amb més llibertat i justícia. Informar sobre els successos posteriors a aquesta enyorada república, la qual va ser derrotada a l'estiu del 1936, que va donar pas a l'obscura etapa del feixisme espanyol: una onada de corrupció i violència desmesurada que va anar des del sector militar fins a alts representants de l'Església, passant pels ambiciosos empresaris de l'època.

També volem tenir present en tot moment les víctimes d'aquella Espanya nacional recolzada per certs sectors feixistes i totalitaristes alemanys i italians.
Per últim, ens agradaria anar més lluny i pensar en una possible Tercera República, veure quines possibilitats hi ha d'arribar-hi i, quina situació viuen les actuals repúbliques.

Amb APR comença aquesta petita aventura d'un grup d'amics interessats en la política que creuen que el plantejament republicà no ha de quedar-se en una proposta utòpica pel futur, sinó que s'ha d'intentar aproximar aquest pensament a la ciutadania.

Hem de rememorar l'esforç que van fer els republicans a l'hora d'apropar la cultura a la població, convertint la bandera tricolor en el símbol per excel·lència dels postulats de l'època. Etapa en la qual va quedar demostrat el progrés que comportà un període republicà a la nostra història com a país.