per Magenta
Fins a quin punt el passat és
veritablement el que ja ha passat? És així com comencem, si és que
comencem o simplement vivim o sobrevivim els dies del passat.
A primera vista, costa d’entendre el
que acabo de dir, però per mi té molt de sentit i ara us ho
explicaré.
Així doncs, torno a començar,
remarcant la mania que tenim les persones envers el passat, i el que
ens costa deixar-lo enrere. Per exemple, durant el transcurs de la
vida d’algun o alguna sempre hi ha moments que aquest o aquesta no
volen recordar: mals moments, moments angoixants. Doncs en el
transcurs de la història passa el mateix. En aquest país s’han
oblidat els records dolents: mals moments, moments angoixants. I tot
plegat passa perquè tenim l’altra mania de voler viure en el
present. I jo crec que ens equivoquem perquè el nostre present serà
el nostre passat i, per tant, el present és el passat.
I d’aquesta manera, vaig concloent,
ràpidament perquè això ja ha passat i ja no és present. Perquè
el present acaba sent el temps que va més ràpid i només per aquest
motiu és determinant. Aquest present que ja ha passat és un dels
aspectes que hem de tenir en compte per dur a terme aquesta aventura.
Sense oblidar el passat, perquè al cap i a la fi, algun dia va ser
present. I així i només així comencem, o simplement vivim o
sobrevivim els dies del passat, perquè el present del passat encara
perdura al present d’avui.
Per tant, feu un cop d’ull a
l’actualitat política i als articles d’opinió d’aquest blog.
Aquests eren/són/seran el passat, present i futur però sempre el
passat.
La Tercera República ja ha començat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada